ONADES
CAP A ALGÈRIA
En
l´any 1945…
Un
pescador...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un
conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l´escolteu el
sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
Un
bon dia assolellat de fa ja prou anys, una matinada d'un fred hivern,
en José, es va despertar per un fort crit del carrer. José espantat
va sortir a mirar, i es va sorprendre. Era el seu amic Pedro, que
demanava per anar a pescar, José va prendre una decisió i hi va
anar perquè aquell dia no tenien per dinar i volia passar una estona
a la peixateria venent. Mentrestant Tonia, la seva dona, estava amb
la companyia dels seus dos fills, que estaven amb la seva joguera i a
la vegada impacients per la tornada de José de pescar.
Hores
després, es va obrir la porta, era José que havia tornat de pescar;
tothom el va mirar, avui si que tenien dinar! Va pescar un bon peix!
Ell tan cansat va dir a Pedro:- Sí que hem xalat! Demà hi tornarem
amb els amics!-. Pedro va contestar-li que clar que sí, que li
semblava bé. José estava cruixit, i amb l´enhorabona de la
família, es va jeure al llit, volia adormir-se i començar un nou
dia.
Al següent dia,
Pedro tornava a estar fora cridant, però aquesta vegada no només
era ell, anava acompanyat d´un parell d´amics, era prou matí, però
quin altre remei hi havia? José va sortir, i els va acompanyar. Pel
camí cap al moll de Calasfonts, es trobaren per casualitat a dos
al·lots coneguts, i varen demanar per acompanyar-los, el grup de
pescadors, convençut va acceptar. Quasi arribaven a la barca i van
pensar si tindrien prou gasolina per aquesta petita estona de pesca,
però varen canviar de tema i es van oblidar. La mar estava molt
blavosa, i ben tranquil·la per pescar, tothom preparat, van pujar a
la barca, varen arrancar el motor i varen partir dirigits al preciós
i pla horitzó. On estaven veien el primer sol d´Espanya que estava
sortint. Es van aturar pel mig del moll a intentar pescar, -res!-,
varen dir tots a la vegada. Es varen allunyar del poble, en busca de
peixos, mentrestant escoltaven el sorollet del motor, quan de cop i
volta... Es va sentir un fort cop, i de sentir el soroll del motor,
passaren a escoltar un gran silenci, els pescadors, amb pànic i
demanant ajuda, no varen poder fer res, no hi havia ningú al moll, i
la forta corrent se'ls
enduia.
Passaren
un parell de dies, no sabien on es situaven i les famílies a Es
Castell, passaven molta pena i no aturaven de cercar-los, tanta cerca
i esforç, que es donaren per vençuts, els van donar per morts.
Aquells sis pescador, seguien a la deriva, i començaven a pensar que
moririen al mig de la mar. Sense provisions per menjar, ni res de
res; intentaren pescar per almenys menjar, però per més intents
que van provar, només varen pescar quatre sardinetes. Morts de fam,
varen veure cosa a
l´horitzó,
llavors, es varen preguntar: -Es un peix enorme? - Era el destí?-.
Intentaren remar per arribar-hi, però costava; en aquell moment, no
hi havia corrent, i tornaren a provar, fins que finalment, van
aturar, perquè l´únic que feien era cansar-se per res, perquè no
avançaven. Van passar hores que es van fer eternes, però la corrent
marina, es va posar del seu costat i els va començar a empènyer
cap a l´objecte de l´horitzó, que finalment varen descobrir que
era terra ferma, era un miracle! Ja s´apropaven a la vora del terra,
i es posaren molt feliços per haver sobreviscut, però encara
quedava tornar a Menorca, així que no podien estar tant contents,
que només duien la meitat de l´aventura. Ja
estaven a terra, ho han aconseguit, era magnífic. Tothom va posar un
peu a terra, no sabien ni on estaven ni on es dirigien. Aquella zona
era completament diferent de Menorca, tenia com dos parts: La ciutat
i més endavant el desert, no sabien gens on es situaven. S´endinsar
a la ciutat, era normaleta, no molt estranya, però la gent era
diferent, són d´altra raça. Es quedaren sorpresos perquè
avançant, es van trobar un cartell, al qual hi havia escrites unes
línies, posava algo semblant a: بجاية.
Era
illegible, ningú ho entenia, excepte els del poble que els miraven
amb mala cara. Varen seguir caminant i caminant, sense un destí
fixe. Van travessar diversos paisatges, mentrestant els passava el
sol i la lluna pel cap, veien la foscor i la llum, però ells seguien
caminant. Finalment, tots a punt de morir, varen veure cosa al fons
de la seva vista, podria ser un miratge, però aquesta vegada José i
els seus companys es van equivocar, era real. Varen seguir caminant,
quan arribaren a l´altra ciutat, ells van continuar avançant i
d´alguna banda, va sortir un soroll, semblava algú xerrant, els
pescadors, espantats, varen cercar d´on venia aquell soroll. Dintre
una casa es seguia escoltant una cantarella. Varen entrar a mirar,
era un senyor que xerrava castellà, els pescadors varen tenir una
conversa amb ell, els va comentar que estaven a Bejaïa, un poblet
que es troba a Algèria, els pescadors es van sorprendre, no
s´esperaven que haguessin tingut aquell viatge tan llarg. També va
contar que havia un lloc prop d´allà on podrien intentar enviar un
telegrama a les famílies, els pescadors clarament volien contactar
amb Menorca. Van seguir a aquell home, que els duia cap a aquell
lloc.
Quan
van arribar, tots van estar preparats, van picar un telegrama,
estaven molt contents i agraïts. Ara el que tocava era només
esperar i tots es trobarien a Menorca.
Temps
després , van aconseguir tornar, les famílies encantades i plorant
de l´alegria, per
l´enhorabona,
celebraren una festa com de benvinguda. Tothom estava ben content, es
van sorprendre per la part que estaven tots vius! Tot el poble d´Es
Castell amb la felicitat dins el cor, es va dirigir a la església de
Verge del Carme, a donar les gràcies a tota la gent que ha intentat
col·laborar en aquesta cerca. Ha sigut molt dur! Varen comentar
aquests pescadors, que han passat un inoblidable i perillós viatge.
72
ANYS DESPRÉS...
-Escolta
l´avi!, qui es aquest pescador?- Va dir un fillet de 11 anys al seu
avi.
-Aquest
era mon pare, que en aquell temps tenia 32 anys, jo tenia 6, no sé
si et podré contar gaire cosa, però el que si sé, és que va ser
un bon i gran pescador!
I
aquest conte s´acabat,
amb
un pescador i els seus companys,
el
problema és que no han pescat.
